Etiquetes

, , , , ,

L’única vegada que vaig anar a la Patum els autòctons, mentre em trobava enmig d’una mena de melé, em feren saber que els pixapins inexperts no érem benvinguts. Són molt seus, els berguedans. Conscient d’això, atemorit, Bruce Springsteen els ha cedit els drets d’una cançó. Qui fos berguedà. Tenen una alcaldessa que val un imperi. La Montse Venturós ho va dir molt clar: “Em dec al poble i no a cap jutjat o tribunal espanyol”. Encara que molts comentaristes s’han afanyat a dir que la realitat de Berga no és extensiva a Catalunya, l’actitud de Venturós sí que es pot exportar arreu.

Des de les eleccions del 27 de setembre ens hem cansat de sentir que “s’ha d’eixamplar la base social de l’independentisme”. De vegades sembla que això vulgui dir que s’han d’explicar una vegada i una altra les raons de la independència. Jo crec que és fàcil d’entendre que algú lluiti per la seva llibertat. El que és més difícil és pensar que pots convèncer algú si no et jugues res per a aconseguir-la. Sovint fa l’efecte que això d’eixamplar la base social és una excusa. També sembla que els independentistes haguem de demanar perdó per ser-ho, com si arrosseguéssim una culpa d’origen que ens fes anar amb peus de plom.

Jo em pregunto fins a quin punt hem de mirar de convèncer aquells que s’encenen per un manifest lingüístic i en canvi passen de puntetes per les relacions amb l’extrema dreta de Societat Civil Catalana. El sol fet de posar les dues coses al mateix nivell ja és un insult. Només cal imaginar que Òmnium fes un acte a la universitat Abat Oliba i, davant d’una rebuda hostil per part de l’alumnat, aparegués una columna de caps rapats en la seva defensa. Ja veig a Rabell, sempre a punt de fer el rotet, demanant explicacions al president Puigdemont.

El que vull dir és que potser ja n’hi ha prou de justificar-se. Que ens estiguin dient tot el sant dia que som nazis, identitaris i nacionalistes té els seus efectes, no hi ha dubte. Recordo quan Pablo Iglesias va apel·lar a la pàtria. “Ser patriota és defensar el dret a decidir sobre totes les coses i defensar els serveis públics”, digué. Si algú de la CUP o d’Esquerra digués el mateix sobre la pàtria catalana, se’l menjarien. Les comparacions amb la Lega Nord i el Front Nacional arribarien volant, amb la mateixa velocitat que Iglesias i Herrera van acordar presentar-se junts a les eleccions de setembre.

La pedagogia que ens fa falta és la de Montse Venturós. Es tracta de lluitar per un principi de justícia i no moure’s d’allà. Hi ha moltes maneres de fer-ho. El vicepresident Junqueras, per exemple, podria ignorar la reducció de dèficit que demana el ministre Montoro. Hem d’estar disposats a pagar un preu, sigui la inhabilitació, la reputació, la carrera, etcètera. El que no pot ser és que la independència sigui la manera que tenen alguns per preservar la paga o per escalar posicions dins de la seva organització. No podem convèncer tothom de les bondats de la nostra causa, però hem de demostrar que com a mínim ens mereixem el seu respecte.

Advertisements