Etiquetes

, , ,

Hi ha un vell d’esquena corbada que cada matí s’espera al xamfrà del carrer Constança amb Travessera de les Corts. Em va costar descobrir què esperava, aquell vell. Sóc jo. Palplantat mentre fuma un cigarro, el dia es desperta davant seu. Sóc jo i els pares que porten els nens a l’escola i els escombriaires que deixen el carrer impol·lut. Quan me’l creuo se’m queda mirant amb un mig somriure que amb gust li esborraria de la cara si no fos que vaig tard i tot fa pensar que l’home, prop dels vuitanta, em deixaria en ridícul.

Som herois de la impostura, pensava mentre el vell es fotia del meu caminar apressat. En diuen postureig, com de les modes en diuen tendències. Però és la impostura qui mana. Durant aquests dies la impostura és fer-se l’entès en elusió fiscal. Fins i tot, indignar-se d’una revolada com si els bufets d’advocats fossin una novetat de primavera. Panamà amunt i avall. La impostura és una necessitat feta virtut. Sense impostura, la inseguretat es veuria massa. Les indecisions es tapen amb la impostura, la forma moderna de la comunicació.

Hom s’acostuma a l’aire de superioritat del vell de la cantonada. Atret per la seva parsimònia, m’he reconciliat amb el futbol. Sembla que no hi tingui res a veure, però sí. Abans llegia tota la premsa esportiva, mirava tots els resums i escoltava totes les tertúlies. Em vaig avorrir tant que deixí de mirar-lo. Finalment, m’he quedat amb el partit i les converses que veure’l genera. L’esport nu és com el brogit de la ciutat engegant-se, un mecanisme perfecte. Res de pirotècnia. Un peu colpejant la pilota, el xerric dels frens. Sons en brut.

Aquell vell em tira el fum com si sabés que he deixat de fumar. El malparit, m’ha costat de veure-ho, és un savi. En té prou de posar-se a un racó i copsar com es desvetlla el seu barri. La casa li deu caure a sobre, o potser no. Tant li fa. Cada matí es desperta i es col·loca a la mateixa cantonada, s’encén un cigarro i observa. Cada dia s’ocupa de les distraccions terrenals i prescindeix de les transitòries. La divisa no expressada del seu examen diari és que no hi ha res menys actual que l’actualitat. El paio és un geni.

Anuncis