Etiquetes

, , , ,

Si els catalans fóssim Popeye, l’últim llibre d’Enric Vila serien espinacs. Potser no ens agrada del tot el seu sabor, però és segur que ens fa més forts. “Un estiu a les trinxeres” (Pòrtic) és un dietari que explica els mesos previs al 9 de novembre de l’any passat. Vila sempre posa a prova el lector. El seu estil comença a ser inconfusible. En una ratlla hi condensa tanta informació que de vegades no és fàcil de pair. Com que és directe les frases tendeixen a ser crues. La cruesa el fa desagradable per algunes ànimes de càntir. Entre la incomprensió i el rebuig, és una llàstima que molts no facin l’esforç d’empassar-se els espinacs. Sobretot perquè de vegades agafen el gust de la poció màgica que Panoràmix donava als gals irreductibles.

Es diu que Enric Vila és home de teories, però dista molt de ser un teòric. En el fons el seu missatge és simple. El llibre reclama la oportunitat de defensar-se. Toca els temes que acostumen a ser tabú a Catalunya, com són la immigració o la destrucció del talent a través de mecanismes subtils. A la vegada, analitza el paper del pujolisme com a sistema de repartiment i de preservació del catalanisme. En un passatge recorda un dinar amb Oriol Junqueras. Hi descriu la impressió que li causà el líder d’Esquerra. L’anàlisi és exhaustiva. Finalment, el troba verd i dóna el seu suport, amb una signatura, a la candidatura de Duran i Lleida. Després, sense demanar res, li van sorgint encàrrecs. “Per salvar els mobles durant un temps”, remata.

Aquest exercici de sinceritat no és gratuït. En primer lloc exposa el funcionament del poder. A la vegada, Vila ens diu que ningú està fora de perill. Per últim, dóna un exemple de l’actitud que el llibre demana a crits. El resum seria que com en qualsevol país ocupat, la por és un element clau per entendre la xarxa de relacions a Catalunya. Laborals, personals, polítiques, etcètera. El format de dietari li permet fer sortir les històries d’amics seus que a Catalunya s’ofeguen o s’envileixen. Alguns potser hi han vist un cert pessimisme. Al contrari. “Un estiu a les trinxeres” explica que sobreposar-se a la por és alhora el premi i el requisit per fer efectiva la independència. Tan fàcil i tan difícil com això.

Advertisements