Etiquetes

, ,

La notícia va córrer amb la velocitat de les xarxes: Ciutadans havia votat en contra de posar el nom de Neus Català en un espai públic de Vilanova i la Geltrú. El grup de Som VNG havia entrat una moció en reconeixement de l’única supervivent catalana viva del camp nazi de Ravensbrück i els dos regidors de Ciutadans hi van votar en contra. El seu argument era que no estaven d’acord amb un dels punts de la moció, que demanava una reunió entre l’Ajuntament i Garraf per la República, una de les entitats impulsores del reconeixement a Neus Català.

El fet dóna la justa mesura de què és i què fa Ciutadans, per sobre de què diu. Cada cop que algun dels candidats o electes de Ciutadans mencioni “els problemes reals de la gent” haurem de recordar l’estudi de Data’n’Press pel digital Crític. Segons aquesta investigació, el grup que més vegades s’ha referit al procés independentista al Parlament ha estat Ciutadans. El partit d’Albert Rivera em fa pensar en l’home que passa les hores guixant estelades per Vilanova. Bancs, contenidors, parets, fins i tot arbres porten la seva firma. M’atreviria a dir que és l’home que ha dibuixat més estelades del món. Igual que aquest senyor, Ciutadans dedica la major part del seu temps a allò que menysprea.

La fugida d’estudi del grup municipal de la meva ciutat no és un cas aïllat. L’octubre de 2013, Iniciativa entrava al Parlament una moció per condemnar el franquisme i el feixisme. Poc després que David Fernàndez recordés que tant PP com Ciutadans anirien, al cap d’uns dies, a una manifestació de bracet amb Plataforma per Catalunya, els diputats d’aquests dos partits van gesticular una enrabiada i van abandonar el Ple, evitant així de pronunciar-se sobre el règim franquista. Tendeixo a pensar que darrera de Ciutadans hi ha bàsicament dues coses, o més ben dit una sola cosa que proveeix la segona: diners i publicistes. El màrqueting és la base del seu èxit electoral. El producte és secundari.

Ciutadans és a la política el mateix que Twitter és a la literatura. Hi ha eslògans boníssims, tuits memorables, i després hi ha la política i la literatura. Un exemple: la regeneració democràtica. Mentre càrrecs electes i portaveus de Ciutadans deixen anar sempre que poden algun tòpic sobre la transparència i la democratització de les institucions, resulta que la seva fundació, Tribuna Cívica, no va passar cap control fiscal de 2009 a 2012, perquè la van inscriure al registre de Madrid. S’escapolia de passar per la fiscalització de la Sindicatura de Comptes, en estar ubicada fora de Catalunya, i del Tribunal de Cuentas, que només inspeccionava les fundacions de partits amb representació al Congrés i al Senat.

Ciutadans nega el procés independentista, però és el que més en parla. S’autoproclama campió dels demòcrates, però evita tant com pot condemnar els règims feixistes. Es considera nova política, però de moment només fa de crossa dels vells partits. Insisteix en la transparència, però els seus comptes i el seu finançament són opacs. Vol ser assot de la corrupció, però sense haver governat ja se li coneixen imputats per conducta irregular. Defensa el bilingüisme, però només a Barcelona. Ciutadans, en resum, fa discursos grandiloqüents, i això és tot el que fa.

Anuncis