Etiquetes

, , , ,

(El Diari de Vilanova publicà aquest divendres la meva resposta a un article de Jaume Aguiló)

El passat divendres, a les pàgines del Diari de Vilanova va sortir publicat un article, amb el títol d’”Esquizofrènia”. El signava Jaume Aguiló, del col·lectiu “Des del campanar”. Crec que és el primer article sencer que llegeixo del senyor Aguiló. La confusió és formidable. Comença parlant de l’Audiència pública que es va celebrar fa unes setmanes sobre el futur de l’Eixample Nord, i acaba titllant la CUP d’estalinista. La idea general és que els partits minoritaris que reclamen una major participació ciutadana en la presa de decisions són un frau, i per tant un risc. La CUP, segons la seva brillant argumentació, és l’exemple més clar d’aquest perill. Com que és difícil que canviï d’opinió, intentaré explicar què falla en el seu raonament. Quan parla de l’Ortoll, diu que és impossible que la CUP faci alguna mena d’enquesta ciutadana sobre si cal urbanitzar l’Ortoll. Evidentment. Encara li diré més, en cas que governi, la CUP tampoc proposarà una consulta preguntant si s’ha d’asfaltar la platja.

No sé si el doctor Aguiló és espectador habitual del programa Polònia. Jo no. Ho dic perquè sembla que s’hagi cregut la caricatura de la CUP com un espai en què l’assemblearisme l’aboca a la paràlisi. Per si dalt del campanar no hi arriba, ha de saber que una de les veus més crítiques amb els processos participatius és la de la CUP. En primer lloc perquè la participació ciutadana sovint és el punt i final, la legitimació d’una decisió del govern que ja ha estat presa i executada. I en segon lloc perquè fer processos participatius a discreció sense tenir una idea clara dels temps, de la funció i dels objectius que persegueixen només serveix per rebaixar-ne el seu valor. Ara, hi ha moltes experiències, començant per Porto Alegre i acabant per Girona, que per exemple en l’elaboració dels pressupostos han donat bons resultats.

La millor part de l’article és quan comenta que “els nostres polítics de la CUP tenen també els esquemes ben simples”. Justament, el major retret que se li pot fer al seu article, que acusa una concepció mental més aviat tancada i abusa d’una munió de tòpics. Diguem que pels fums que gasta, els arguments són bastant pobres. Sempre que els regidors de la CUP han defensat les municipalitzacions dels serveis públics de l’Ajuntament, ho han fet amb números que sostenien la demanda i explicant amb tots els matisos perquè consideren que és la millor opció. Tenint en compte que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha multat amb 100 milions d’euros nombroses empreses de gestió de residus, entre elles les que tenen la concessió a Vilanova, per actuar com un càrtel i fixar els preus, estarem d’acord en què plantejar la municipalització és una mesura força sensata.

El doctor Aguiló deu tenir al cap tots els números de l’Ajuntament, i segur que sap explicar per què hi havia 25 milions d’euros en factures impagades, amagades en un calaix, que es van haver d’eixugar amb un crèdit. Demanar que s’aclareixin les xifres que hipotequen els futurs pressupostos li deu semblar una frivolitat, al bon doctor. Però a la CUP ens sembla no només desitjable, sinó necessari per afrontar la governabilitat de la ciutat amb garanties. Hi ha un tros molt llarg entre demanar informació (hi ha una moció de la CUP aprovada i ignorada fa mesos que reclama fer una mena d’auditoria municipal del deute) i la “manera tan fàcil que té l’esquerra radical d’entendre les responsabilitats econòmiques”, com afirma a l’article. La mateixa distància entre la veritat i el rumor quan escriu, sense cap fonament, “que no hi ha hagut massa debat per decidir la propera llista electoral” de la CUP. Seria bo que revisés les seves fonts.

Tampoc és el primer que menciona la “puresa moral” de la CUP. De fet, en la mateixa edició del Diari de Vilanova, en boca de l’ex alcalde Joan Ignasi Elena, es pot llegir que “[a la CUP] hi ha clarament una actitud de superioritat moral molt contraproduent”. Aquí la gràcia és que si la CUP hagués fet alcalde a Joan Ignasi Elena, suposo, tal superioritat moral ja no existiria. És a dir, que la superioritat moral és força relativa, i principalment afecta als interessos propis. A part del fet que en algunes ciutats, com el Vendrell, la CUP s’ha sumat a candidatures més àmplies, tinc la sensació que apel·lar a la superioritat moral és un recurs per justificar els gripaus que hom s’ha hagut d’empassar al llarg de la seva carrera. La reflexió que se’n deriva pren forma de preguntes: per què senten l’obligació d’advertir dels perills de la CUP? Quina cultura política protegeixen? De què tenen por? Quin problema hi ha en plantejar, no només propostes diferents, sinó formes diferents de fer política?

Segurament no m’hauria pres la molèstia d’escriure aquest text, si això fos tot. Però el senyor Aguiló ha mentit i s’ha de dir. “La gent de la CUP va deixar de participar en la Festa Major i va decidir que calia impulsar El Tingladu”. Fals. Els impulsors d’El Tingladu són els socis de Can Pistraus i és indigne que s’intenti posar en dubte la independència de Can Pistraus amb fins polítics. Jo mateix sóc soci de l’entitat. Dins de les associacions hi ha gent de tot i de totes bandes, militants, simpatitzants, abstencionistes, fins i tot doctors. Associar una entitat amb un partit forma part d’una concepció de la ciutat estretíssima. També és fals -i absurd- que els organitzadors d’El Tingladu estiguin darrera de la xiulada que es produeix durant el vot del poble. Sap greu que faci servir de forma tan matussera el nom d’una entitat, que com tantes d’altres inverteix un munt d’hores a fer de la ciutat un lloc una mica millor. Persones que penquen sense demanar res a canvi. Una mica de respecte, senyor Aguiló.

Anuncis