Etiquetes

, , , ,

Recapitulem. El mandat que tenia el govern català era convocar una consulta sobre la independència. Era l’únic que s’esperava d’aquesta legislatura, per això Artur Mas avançà les eleccions el 2012. Les úniques polítiques del govern, a banda de la consulta, han estat retallar despesa i això del Barcelona World. No entraré a valorar-ho perquè no tinc cap whisky a mà. Bé, la consulta no s’ha celebrat tal com es volia, però finalment uns 2,3 milions vam anar a votar o a participar o com es digui. Per tant, la legislatura està esgotada. No s’espera res més d’aquest govern. C’est fini. El president, tanmateix, ha decidit que només convocarà les eleccions si tothom està d’acord amb el seu pla. El seu pla és fer una llista unitària amb presència de persones rellevants i de partits polítics. Que aquesta llista guanyi per majoria absoluta i que governi durant divuit mesos en què tirarà endavant les estructures d’estat necessàries, com ara la hisenda, negociarà amb l’estat espanyol i les instàncies internacionals i finalment, al cap de divuit mesos, tornarà a convocar, aquest any sí, un referèndum sobre la independència.

El partit del president és Convergència Democràtica de Catalunya, el fundador de la qual, Jordi Pujol, va confessar a l’estiu haver comès evasió fiscal durant el temps que va presidir la Generalitat. Els negocis de la família Pujol han estat esplèndids. Andorra, el país dels Pirineus. Sembla que tal circumstància juga cert paper en el pla de Mas. No en sabem el grau. Potser és una nimietat, una volva de neu caiguda al mar. Potser no. El cas és que el pla del president salva una mica els mobles del seu partit, una mica només. Però ell ho fa per generositat. També sembla que l’Oriol Junqueras, que va fer un pacte de govern a canvi de celebrar la consulta i s’emprenyà com una mona quan va veure que la consulta finalment seria diferent a com l’havien pactada, ni tampoc la CUP no estan d’acord amb el pla del president. En Junqueras creu que s’hauria d’acordar un punt en comú, la independència, i que totes les llistes amb aquest punt declaressin la independència si surten guanyadores. Però ell, diuen, és un egoista. Mentre el president Mas sacrificaria el seu partit (ohhh!), Junqueras pretén que cadascú pugui votar lliurement el partit que cregui que millor el representa -una barbaritat.

Els entesos diferencien les eleccions constituents de les eleccions plebiscitàries. Els entesos no en tenen ni idea. Jo proposo un concepte nou: les eleccions artúriques. Serien les eleccions en què només s’hi presenta Artur Mas. Ell i els seus amics. Pilar Rahola, Salvador Cardús, etcètera. Tots amb el president. Els altres partits, seguint els consells de l’ANC i d’Òmnium, haurien de posar la seva gent a disposició de Mas. Una de les funcions podria ser esperar-lo al portal i que cada dia, quan surti de casa i en els metres que hi ha fins el cotxe oficial, un passadís de persones li fessin l’onada. En arribar al Palau de la Generalitat, igual. També podrien estirar-se al terra al pas del president, perquè no se li embrutin les soles. TV3 podria fer un curs d’idiomes amb els millors discursos del president. En fi, hi ha moltes possibilitats. La qüestió és que Mas vagi al seu aire. Tu tranquil, Artur. Vols llista unitària? I tant, home. Negociar amb l’estat per intentar fer un referèndum com l’escocès? Segur, aquest any sí. No passis ànsia. Si fa falta, per ajudar-te a pressionar Europa, els catalans farem un castell gegant, de tres milions de persones amuntegades, dibuixant el perfil de les muntanyes de Montserrat. Al pom de dalt hi ballaran una sardana. En Pep Guardiola farà d’enxaneta i mentre recita Martí i Pol aguantarà una foto gegant de Jean Claude Juncker. Ara és l’hora, president.

Advertisements