Etiquetes

, , , ,

Tu que votaries no, encara que pensis que seria millor que ni tan sols s’hagués convocat la consulta, encara que creguis que tot plegat és un error, que et sents espanyol o tant espanyol com català i fins i tot encara que no et sentis ni una cosa ni l’altra, ni tampoc entenguis quin avantatge podria tenir per tu, per la teva família, pels teus amics i pels teus veïns que Catalunya sigui independent: tens un problema. El govern del teu país, del país que posa al teu dni, et fa triar. Has ignorat el problema perquè era còmoda la teva posició, massa còmoda, de pensar que tot estava en ordre, que qui no pensava com tu estava alienat, manipulat, perdut, equivocat de totes totes. Mai t’havia passat pel cap que hauries de triar, ni que fos el govern del país del teu dni qui et posaria en aquesta situació.

Hi ha un conflicte i de res serveix buscar culpables. Encara que refacis el camí, al final sempre et trobaràs davant del dilema, votar o no votar. En contra de la imatge de parvulari que descriuen alguns mitjans, és difícil i de vegades violent haver de triar. Jo no et vull convèncer de que votis sí o no, et vull convèncer de que votis. Et pot donar la impressió que no caldrà que prenguis cap decisió perquè el govern espanyol farà la feina bruta i finalment les urnes no presidiran les meses electorals i el dia 9 de novembre ningú votarà, i per tant tu tampoc.  Si penses així, la teva elecció és que tot segueixi igual. Si no vas a votar –o encara pitjor, si esperes que un tribunal et solucioni el dilema-, significa que ja t’està bé que et tractin com un covard.

Et diran que només pel fet d’anar a votar estàs col·laborant amb l’enemic. Et diran que votar, encara que tu votaries que no, divideix la societat, i mentrestant ningú defensarà els teus arguments, ningú s’ocuparà de que la teva posició sigui escoltada i confrontada amb la d’aquells que votarem que sí. El govern del país que surt al teu dni et dirà que si votes ets un traïdor. Els portaveus polítics i els periodistes que en principi haurien de desplegar les seves dots de persuasió per convèncer a tothom que la teva opció, el no, és la millor, enlloc d’això invoquen les armes de l’estat: la llei i el monopoli de la força. Potser ja et sembla bé, però aleshores no et queixis quan el conflicte empitjori, perquè serà culpa teva. D’altra banda, també tens la opció d’anar a votar i ajudar a resoldre el problema sense trair les teves conviccions, tu tries

Advertisements