Etiquetes

, , , , ,

Tinc un amic que considera això de la V una pantomima i no vol saber-ne res. A mi mateix m’agradaria que enlloc de fer un mosaic l’onze de setembre una gernació de gent es dediqués a bloquejar els edificis institucionals de l’estat, com ara les oficines de correus, les delegacions del govern espanyol, els quarters de l’exèrcit, tot plegat en un to festiu, si voleu, però deixant clar que el conflicte està servit. No conec cap país que hagi aconseguit la independència fent mosaics, però la meva ignorància és tan immensa que és ben possible que n’hi hagi algun. Ja dic, jo també tinc molts dubtes sobre el paper de l’Assemblea Nacional Catalana (començant pel nom: cal que s’afegeixi el “nacional” a tot arreu? Denota inseguretat), que fins ara ha demostrat, junt a la seva capacitat de mobilització, un cert seguidisme de les estratègies del govern, cosa que em deixaria fred si no fos que precisament la funció de l’ANC des d’ara i fins el 9 de novembre ha de ser pressionar el govern català perquè celebri el referèndum –perdó, la consulta- peti qui peti. El temps dirà.

Tot i els meus dubtes, l’altre dia vaig inscriure’m a la V, primer per una raó pràctica, perquè igualment tenia pensat anar a passar el dia a Barcelona, i segur que durant aquella estona no tindré res millor a fer. Després hi ha la curiositat i l’interès d’observar de prop una concentració de milers de persones i tractar de copsar-ne l’estat d’ànim que les sobrevola i de mesurar la força que estan disposades a desplegar quan sigui l’hora de veritat. El meu amic, des de la vorera, tot això ho veurà igualment, però hi ha una altra raó que em va decidir a inscriure’m. Per més que em repugni que la Pilar Rahola i el Toni Albà, per dir dos noms, exerceixin com a portaveus oficiosos d’un tipus de sobiranisme que perd la força per la boca i que viu de tot allò que menysprea (què faria Toni Albà sense el rei Joan Carles?), em vaig inscriure a la V perquè no fer-ho em sembla un gest de supèrbia, com si jo, independentista, renegués de la manifestació independentista més massiva –segurament- de la història.

Estic d’acord en què de vegades alguns independentistes pequen d’una eufòria excessiva i pinten el futur de color de rosa. Uns i altres han aprofitat aquest debat per tapar-se les vergonyes i desviar l’atenció d’altres realitats, la més urgent de les quals és l’empobriment d’una part cada cop més gran de la nostra societat. També estic fart de la utilització de l’estelada com a reclam comercial, que alguns han aprofitat per fer-se d’or a costa de la il·lusió col·lectiva. És veritat que la capacitat crítica de molta gent s’esvaeix just a l’instant que dius la paraula màgica, independència. Tot això és cert i accepta molts matisos, però m’he inscrit a la V perquè avergonyir-se’n seria tant com dir que estic per sobre de tots aquests defectes i la veritat és que ningú hi està per sobre perquè aquests defectes són propis de la mediocritat de la que justament ens volem deslliurar amb la independència. A més, amb una mica de sort, si vaig a la V potser se m’encomana una mica de la confiança i de l’entusiasme que s’hi respirarà, que mai fan nosa.

Anuncis