Etiquetes

, ,

Desconec si TV3 és sostenible, si la seva estructura està sobredimensionada o si els salaris dels treballadors de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) superen de molt els d’altres àmbits de l’Administració. Com que no ho sé, no ho diré, però sí que tinc clares tres coses: que TV3 s’ha convertit en un camp de batalla, que els treballadors són els menys responsables d’aquesta situació i que, mentre discutim sobre aquests assumptes, que tenen la seva importància, descuidem un aspecte que també la té: els continguts de TV3.

TV3, un camp de batalla. Tenim dues posicions de màxims i després tots els matisos del mig. En un costat tenim els qui opinen, una mica pomposament, que la televisió de Catalunya és una estructura d’estat i que per tant qualsevol atac a TV3 és un atac a Catalunya i, per extensió, al procés. En l’altre costat tenim aquells que diuen que TV3 és una eina de propaganda al servei del govern de la Generalitat (de dalt), que només té audiència perquè no hi ha cap altra tele en català -decent. Uns defensen que TV3 és intocable i els altres que s’hauria d’eliminar. Sigui per atacar els sindicats, per menysprear la funció pública, per riure’s de la indústria audiovisual, per posar en entredit l’espai comunicatiu (amb tres capitals: Mallorca, València i Barcelona), per protegir el govern, etcètera. TV3 serveix per a tot i tothom la utilitza en benefici propi.

Els treballadors són els menys responsables de la situació. Com explica Eduard Voltas, els partits polítics són els culpables de l’organització actual de TV3, per raons partidistes i de quotes de poder. Els assalariats de tota mena tenim l’obligació de donar suport a la lluita dels treballadors de TV3 perquè una vaga sempre és una pedra a la sabata dels carallots que donen ordres, i a més per raons pràctiques, perquè qualsevol dia necessitarem el seu suport a la nostra causa. Fins i tot en cas que siguin certs els sous que s’han publicat, el quid de la qüestió són els calés que cobren els directius escollits a dit i l’estructura burocràtica creada per tal de mantenir un equilibri entre les forces polítiques del parlament.

Què passa amb els continguts? Per mi l’autèntic dèficit de TV3 és que, com escriu l’ex-rector de la Universitat de Girona, Joan Batlle, “tenim una televisió que ens ha aïllat del món”. Els programes de més èxit tracten exclusivament de catalans (catalans al món: “Afers exteriors”; catalans de poble: “El foraster”; catalans en la intimitat: “El convidat”) i el tractament de la cultura tendeix al foklorisme, amb els caçadors de bolets al capdavant. Els programes d’humor no fan cap gràcia i si compares les sèries -potser injustament- amb les de la BBC, ja no tens tan clar que TV3 sigui una estructura d’estat. Fins i tot si es vol tirar cap a la propaganda, com fan els ianquis, hi ha infinitat de temes a explotar: l’anarquisme, en totes les seves múltiples facetes, el periodisme republicà o l’Edat Mitjana (què tal un Joc de Trons a la catalana?). Per no parlar de la poca pluralitat ideològica a les tertúlies: si en el seu dia no convidaven a Ramon Barnils, avui als platós de TV3 no hi trobarem pas a Xavier Montanyà.

En resum, TV3 només continuarà sent necessària si aconsegueix fer treballar el talent a favor d’una imatge valenta, amb matisos, atractiva i profunda de la societat catalana. El contrari és una tele endogàmica, tancada, només dirigida als convençuts i que reflecteix un imaginari pobre i distorsionat.

Anuncis