Etiquetes

, ,

La penedesenca Laia Altarriba va coordinar l’exposició “Ramon Barnils, periodista de referència” (2006) i per tant devia tenir una idea precisa de quines portes havia de picar. L’entrevista és un gènere difícil, tot sovint s’encalla per culpa de pics de sentimentalisme o d’una conversa farcida de tòpics, encarcarada. Altarriba supera la primera dificultat, la selecció dels entrevistats, i després els condueix amb intel·ligència, sense forçar però sense perdre de vista l’objectiu final. El resultat és “Vint i Ramon Barnils” (Dau, 2013) probablement el document més reeixit per fer-se una idea de la vida, de l’actitud i de les idees de Ramon Barnils.

Val a dir que Altarriba forma part del col·lectiu Grup de Periodistes Ramon Barnils, responsable de dues iniciatives imprescindibles. Una d’elles és l’Observatori crític dels mitjans, Mèdia.cat (www.media.cat), i l’altra és l’Anuari de “silencis mediàtics” que cada any, des de fa tres, recull dotze temes silenciats als mitjans. Dues iniciatives que connecten amb les aspiracions i els mètodes de Ramon Barnils, tant pel que fa a l’àmbit dels Països Catalans, indiscutible en la teoria i en la pràctica de Barnils, com pel que fa al seu exercici del periodisme: insubornable, àcid, amb noms i cognoms.

A través dels testimonis de dinou persones, i gràcies a l’habilitat de l’autora i a la feina de l’editor, Ton Barnils, per ordenar-los, el llibre presenta un retrat plausible d’un home i de la seva època. Periodista en multitud de mitjans, professor d’universitat i agitador cultural, Ramon Barnils era inclassificable i el propi repertori d’entrevistats n’és la prova: Joan Puigcercós, Ferran Torrent, Rafael Poch, Joan de Sagarra, Núria Carrera o Biel Mesquida conformen un cosmos que dibuixa, tal i com dirà el cineasta Marc Recha, un personatge que forma part de l’imaginari col·lectiu i que, per això, “té moltes lectures”.

Una de les virtuts del llibre és que dota Barnils de profunditat, i en aquest sentit la polifonia és un avantatge més que un obstacle per traçar diversos recorreguts en la seva vida, des del seu pas intens per la nit barcelonina fins a la retirada austera a Figuerola, un petit poble on va passar els últims dies de la seva malaltia. Alhora, travessa una època, la dels anys dits de la Transició, que tenen en Barnils un iconoclasta; independentista quan no n’era (quasi) ningú, llibertari i liberal, faldiller, estudiós del periodisme republicà, mestre de periodistes i amic de gairebé tothom.

“Vint i Ramon Barnils” inclou, a més, el documental “Barnils tal com raja”, de l’Albert Lloreta i la Laia Soldevila, de manera que s’ha convertit ja en una peça obligatòria per tractar d’entendre Ramon Barnils i el seu temps.

Advertisements