Etiquetes

, ,

Cada dia estic més convençut que la trilogia d’ “El senyor dels anells” és una faula política. En el llibre, la missió de Frodo i el seu seguici és endinsar-se en terres de Sauron, el senyor del Mal, i destruir l’anell que Frodo va trobar anys enrere. Si cau en possessió de Sauron, significarà la devastació de la Terra Mitjana, que és el territori habitat per l’home, els hòbbits, els nans, els elfs, etcètera. En mans de Frodo, l’anell exerceix una mena de domini sobre els seus actes i li costa cada vegada més avançar en el propòsit de destruir-lo. Imaginem que, enlloc d’un anell, parlem del poder. Frodo creu que pot utilitzar l’anell pel seu profit però és l’anell que utilitza a Frodo. Amb el poder passa el mateix: al final ja no saps perquè el volies, només que no el vols deixar anar. Ara bé, tampoc pots abandonar-lo als saurons del món real. La única cosa que es pot fer amb el poder, és destruir-lo. Per fer-ho, però, primer s’ha de posseir, i el trànsit entre aconseguir el poder i destruir-lo és el parany en què han caigut, fins ara, tots els polítics que tenien la intenció de canviar les coses. Si Frodo, tot i patir un calvari, al final destrueix l’anell, és perquè darrere hi té un suport, una reserva física i moral. La lliçó que ens explica Tolkien a “El senyor dels anells” és doble: per una banda, que no es pot deixar el destí de l’anell (el poder) en mans de la cobdícia dels homes, és a dir, que són les classes populars –els hòbbits- qui han d’encarregar-se’n; i d’altra banda, que encara que aquesta aventura col·lectiva sembli el final, fins i tot un final en què guanyen els bons, es tracta només del principi d’una altra cosa, més prosaica i menys èpica.

Advertisements