Etiquetes

, , ,

La única solució viable a la creixent desigualtat, que es pot copsar fent un tomb per la Rambla fins a baix a mar (dels pidolaires del pas sota via als megaiots de Vilanova Grand Marina), és aprendre a exercir el poder

Aprofitant l’esgotament general, comença a dominar el discurs que diu que la crisi s’ha acabat. Roger Palà ha qüestionat aquesta idea, però el seu article és una gota en el desert, i en part és lògic que així sigui, perquè en un país que tot està en venda -fins i tot les parades de metro- si alguna cosa ven de debò són els missatges positius. Posats a buscar, una de les notícies que no he vist en cap portada i que ens donaria alegries és que la bombolla econòmica de 2008 ha demostrat d’una vegada per totes que la teoria de l’eficiència del lliure mercat és una bajanada. Possible titular: “L’únic mercat eficient, el dels dissabtes”. Una bona nova és també que, vistos els continuats fitxatges de polítics per part d’empreses privades, ja no deu quedar cap ingenu que cregui que el vocable “publico-privat” vol dir altra cosa que pel mig hi haurà enriquiment privat a costa de l’erari públic. Per no dir que cap banquer ens podrà aixecar més la camisa quan demani que l’estat no intervingui en l’economia, quan tothom sap que són els estats els que han salvat els bancs. De res.

Hi ha una altra notícia que potser us ha passat per alt: el proper 16 de novembre se celebra a Vilanova la primera Assemblea Municipal Oberta (AMO), i dimecres 16 d’octubre és l’últim dia per presentar propostes. Aquest escrit, de fet, és una mera excusa per animar a tothom a que hi vagi i a que en presenti. Resumiré les raons en quatre punts:

a) Perquè avui no hi ha res més subversiu que una reunió de persones presencial, que pensin per sí soles i no reprodueixin bestieses de l’estil “és que si obliguem les empreses a pagar impostos, marxaran del país” com si fossin micos de repetició. El poder -el poder popular, que és la branca del poder que surt de les persones i no de les empreses- comença en aquesta mena de reunions.

b) Pel districte X. Tal i com expliquen Ada Colau i Adrià Alemany a “Vides hipotecades”, l’any 2007 el president del districte X de Roma, Sando Medici, va aprovar una ordenança destinada a expropiar l’ús d’alguns pisos, buits des de feia anys, per allotjar-hi famílies sense llar. Ho va fer al·legant un estat d’emergència, equiparant els efectes socials de l’economia a una catàstrofe natural. No espero que l’alcaldessa Lloveras faci el mateix, però qui sap si a alguna vilanovina se li acut res semblant.

c) Per l’ex-alcalde Sixte Moral. Vaig llegir el seu article i si ho vaig entendre bé, assistirà a l’AMO. Ja era hora que polítics retirats que han tocat poder, i que no estan col·locats, baixin a l’arena i expliquin què és, quins perills comporta i com s’ha de fer per exercir-lo sense trair la voluntat popular. En el seu escrit hi diu que el que compta és participar; si em permet, el que compta és decidir.

d) I per últim, perquè si el lloc de decisió per antonomàsia del capitalisme és un consell d’administració, en una democràcia aquest espai l’ocupen les assemblees, siguin representatives o siguin directes, com és el cas. Enlloc de tenir una part del capital econòmic, aquí els accionistes són part del capital social. I sobretot, a diferència dels consells d’administració, en una assemblea la fi no justifica mai els mitjans i el procés va unit a l’objectiu, per això la deliberació és més lenta però, a canvi, en neix un poder més fort.

Anuncis