Etiquetes

,

Després del memorable i exhaustiu “El nostre heroi Josep Pla”, Enric Vila publica un llibre portàtil, primet, que a partir de la dissecció d’un carrer estableix les relacions de poder entre urbanisme, política i història en una ciutat dominada com és Barcelona. Això, que tal i com ho explico sembla un avorriment, atorga al llibre la profunditat que es troba a faltar en les guies turístiques. Per la resta, és un compendi d’escrits i d’opinions d’escriptors, forasters i autòctons, sobre la Rambla, eix de reflexió del Vila i centre de la vida barcelonina. L’autor hi combina les anècdotes locals (l’enterrament massiu de Verdaguer, la misèria i les prostitutes del barri Xino, l’arribada dels marines…) amb una teoria que lliga el talent i la riquesa a la força que tenen les ciutats per mantenir les seves pròpies història i cultura manifestades en paisatges urbans determinats.

El llibre és, també, una destil·lació d’alguns temes que trobem en el seu blog: el periodisme de primers de segle XX, l’escala de matisos que porta de l’amor a l’esclavatge i allò que escrivia Carles Boix: “se sol justificar la secessió amb dos arguments: la llengua i l’espoliació. Hi ha, però, un tercer motiu: la salut mental dels catalans”. Una destil·lació de temes i d’estil, amb una prosa depurada, atractiva pel contingut i per les formes i per la tropa d’individus que hi desfilen: Francesc Pujols, Irene Polo, Juli Vallmitjana, Arcadi Alibés, García Lorca, Orwell, Monzó, Picasso, Cambó, Hemingway, Rodoreda, Dalí, Luján, Josep Maria Planes i un llarg etcètera d’admiradors de la Rambla.

Pedra de toc del cosmopolitisme català, la Rambla expressa el grau de llibertat que tenen els barcelonins i per això, després de la decadència franquista, va recuperant l’esplendor que li pertoca. Amb aquest llibre, l’autor, que pertany a la quinta de barcelonins que només baixen per celebrar les victòries del Barça, fa una contribució a la represa de la Rambla, ja que, com diu, sempre que mirem de salvar alguna cosa vol dir que ens l’estimem. En resum, si ja no es pot parlar seriosament de Pla i de Companys sense mencionar els llibres de l’Enric Vila, a partir d’ara qualsevol que s’interessi pel carrer més important de Barcelona haurà de tenir en compte aquesta “Breu història de la Rambla”.

Advertisements