Etiquetes

, ,

Ja que s’estila tant el vers de Maragall, el vull utilitzar per acomiadar-me d’una peça de roba que fa les delícies, entre d’altres, dels pederastes. Josep Carner deia que la pluja torna els països més civilitzats, més presentables. Arriben la tardor i els ocres, els paraigües i les sopes; per alguns és la millor època de l’any perquè la rutina, de la que els gurús de l’autoajuda abominen, ens torna més raonables i la vida, pensem, no és més previsible pel fet de portar una agenda a la butxaca.

Des d’aquest punt de vista confortablement unit al xarop i a l’estossec és moment, doncs, de lloar les virtuts d’aquests pantalons que, de tan petits, gairebé no tenen costures, i que han donat tantes alegries als passavolants i als simples observadors de paisatges humans, batejats amb l’epítet de jubilats, i també a la resta de l’espècie que admiri poc o molt l’anatomia femenina, durant els mesos estivals.

Quants accidents de trànsit, quantes converses interrompudes, quanta baba segregada, quants comentaris floralescos, quanta sang concentrada, en fi, quina quantitat d’amor han generat els shorts! Tot i que no es pot dir que siguin un pas de gegant en la història de la moda, els shorts tenen una idea darrera: més curt. Ja ho van fer amb la minifaldilla, i ara hi han tornat. Els shorts són irrisoris i s’ajusten perfectament a les natges, cosa que vol dir que són un invent masculí.

Mentre els mosquits sobrevisquin, tenim l’esperança de seguir veient-ne pel carrer, però sabem que tard o d’hora s’extingiran. Vindrà, aleshores, tota una altra època. L’erotisme vindrà a substituir la pornografia. Les suors neixeran de l’escalfor de les flassades. Segurament serem més civilitzats, ja que entre dos cossos hi haurà més roba pel mig, però trobarem a faltar, de tant en tant, aquella espurna de salut que uns bons shorts ens suscitaven. Fora de la melancolia, si fem de la necessitat virtut, el record dels shorts ens convertirà en millors persones.

Anuncis