Etiquetes

, , ,

M’hagués agradat escriure l’article sobre CiU i el “binomi país-empresa”, expressió encertadíssima, publicat a La Directa fa unes setmanes. Fins i tot havia pensat una ocurrent manera de presentar-lo, ja que aquests dies es compliran 730 anys de l’entrada de Pere el Gran a Sicília, per conquerir-la i afegir-la a la corona d’Aragó. Volia fer una analogia entre La Cosa Nostra siciliana i l’Oasi català, però les ocurrències no acostumen a ser signe de veracitat i em vaig encallar, per molt que la relació entre la màfia i el nacionalisme sicilians està demostrada.

Sempre que CiU té problemes amb la justícia els seus opinadors atien, des de totes les tribunes a l’abast, un fantasma nociu: si s’ataca CiU, s’ataca Catalunya. Això dóna excuses a certa esquerra per sacsar l’altre fantasma, aquest cop per gràcia de Solé Tura: catalanisme és igual a burgesia. Entre uns i altres, ens apreten la cotilla de tal forma que fins i tot el neolerrouxisme d’Albert Rivera i els seus pinxos, que només es preocupa de la unitat d’Espanya, fa forat amb el seu discurs de cartró pedra.

El sobiranisme de CiU cada dia s’assembla més a la Lega Nord, o sigui que no seria estrany que Duran i Lleida acabés de ministre a la Moncloa. A la pregunta de perquè servirà la manifestació de l’onze de setembre, temo que la resposta és que li pot donar a CiU una majoria encara més àmplia en les properes eleccions al Parlament. Pel que fa a l’esquerra espanyola que opera a Catalunya, que té més d’espanyola que d’esquerra, vegi’s PSOE i succedanis, té lògica que tregui ferro al creixent independentisme i reforci els missatges dirigits a pensar que l’empobriment general és degut al catalanisme, com si ser català volgués dir ser convergent.

No tinc vocació de profeta, però fa l’efecte que fins que no siguem independents els fantasmes no desapareixeran. L’autocrítica ja no podrà ser considerada una ofensa a Convergència, i parlar català no serà sinònim de burgès, com insinuen alguns. He escoltat qui diu que la independència arribarà malgrat els independentistes; jo diria que l’assolirem malgrat els fantasmes que ens volten, que són la projecció de les nostres pors i de la nostra inseguretat.

Anuncis