Etiquetes

,

L’enrenou suscitat aquests dies de calor intensa, a rel de la manifestació de l’onze de setembre, ha enfangat un terreny ja prou pantanós i no ha aportat gaire: més salsa que cargols. Em refereixo a l’avinença o no de que l’Esquerra Independentista (EI) concorri a la manifestació convocada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) o ho faci per separat, com al final ha decidit. Sóc militant de la CUP i em sento cridat a participar a la manifestació de l’EI, però tot i així les cames m’han tremolat més d’una vegada quan he llegit les justificacions per mantenir-la, a despit dels que voldrien que hi hagués una sola convocatòria, unitària. Moltes giragonses i massa explicacions que, a parer meu, no han afavorit gens a l’EI i han exposat les febleses i vulnerabilitats de la CUP.

Encetat el debat, malgrat tot, em ve de gust deixar per escrit unes notes al marge:

A. Que l’Esquerra Independentista vulgui seguir fent la manifestació paral·lelament a la de l’ANC té tota la raó de ser. Ara bé, ni tenir la raó -sempre- és suficient, ni cal tirar d’història. Que faci trenta anys que es fa no vol dir que sigui inamovible.

B. La raó s’aguanta amb realitats. Les consultes populars, en són una. Els cent regidors de la CUP, una altra. També: la vinculació de l’EI en iniciatives com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), o contra l’Eurovegas. I n’hi ha més, de realitats que ens donen la raó.

C. Les discrepàncies internes -gairebé inexorables- al sí de la CUP posades en escena burdament, deixen en evidència el treball diari de moltes persones. Tots els debats tenen un espai, i més enllà sempre ens queda la reflexió personal, i silenciosa.

D. He llegit articles que quasi insulten als que es volen sumar a la manifestació unitària. Tenir la raó no ens dóna dret a menysprear a ningú. Al contrari: respecte i humilitat.

E. De fet, la suposada unitat és un argument tan prim que bufant una mica es desmunta. Unitat entre independentistes, diuen? Si realment CiU i ERC ho tenen tan clar (per molt que la seva trajectòria dels darrers vint anys ho desmenteixi), per què no fan ús de la seva majoria al Parlament i declaren la independència demà mateix? En una mà, la seva hipocresia -que vol treure partit de la il·lusió dels manifestants- i a l’altra, el compromís ferm en l’alliberament nacional i social de l’EI. Així de simple.

Anuncis