Etiquetes

, ,

Quatre notes poc meditades sobre l’incendi del massís del Garraf:

1. El món és global però per saber què passa al costat de casa teva la CNN no et val. Ahir a la tarda, quan vaig veure una columna de fum al nord-oest de la ciutat i volia saber d’on sortia, l’instint em va dur a les xarxes socials. El criteri periodístic el van aportar els mitjans locals. Com deia algú, ens corsecava la impotència mentre teníem a l’abast tota la informació possible gràcies, per una banda, als ciutadans i, per un’altra banda, als periodistes dispersats pel territori.

2. El patriotisme, si és i serveix d’alguna cosa, per força ha de tenir relació amb la terra que trepitgem. Els discursos i la ideologia perden importància quan veus cremar els camins que recorres amb bicicleta cada setmana, els camps que t’alimenten, el paisatge dels teus records en flames. Ahir vaig percebre una solidaritat en la tristor que no respon a cap estratègia, només això: el sentit de pertinença a una comunitat. A través del paisatge qu’hem mamat ens fem adults i podem sortir al món. Alguns, d’això, en diuen nacionalisme -burros!

3. Sóc incapaç d’entendre les motivacions del piròman. Tampoc combrego amb l’ànim de revenja de la turba que, si l’hagués tingut a mà, hauria cremat a l’autor de l’incendi. Però, a diferència dels mecanismes mentals d’un piròman, les ganes de venjança sí que les entenc.

4. Fan falta més bombers, escombriaires, pagesos, científics, periodistes i professors i molts menys buròcrates, dements, coordinadors de la desgràcia aliena i repartidors de misèria. Que no té res a veure amb l’incendi? No ho sé, però que vagin amb compte perquè d’incendis n’hi ha de molts tipus i alguns van per dins.

Anuncis