Etiquetes

, , ,

Les idees, igual que el capital, flueixen en el medi. A diferència del capital, d’idees en pot tenir tothom, però de la mateixa manera que amb els diners, es pot especular amb les idees per obtenir-ne un benefici altíssim en el mínim temps possible. D’això, se’n diu especular, i no en el sentit filosòfic, sinó en l’econòmic: fer operacions aleatòries en una borsa de productes per pujar-ne o baixar-ne el preu fins que, d’aquest ball, en treiem un rendiment. Se n’ha parlat molt, de l’especulació financera, però trobo a faltar alguna anàlisi qu’ens expliqui l’especulació del coneixement. Fins que algú més capacitat ens ho detalli, assajaré una aproximació al problema centrant-me en un dels especuladors d’idees més prolífic, Eduardo Punset.

Si ens centrem en Punset, hauríem d’acordar que és un home vàlid per tractar sobre dret i economia, que són les disciplines en què va llicenciar-se i doctorar-se. A més, va ser conseller de la Generalitat (de dalt) i ministre espanyol, a part de treballlar durant anys al Fons Monetari Internacional. Per tant, podríem esperar-ne una valoració sobre les finances espanyoles, per exemple. Enlloc d’això, el senyor Punset parla d’emocions i de felicitat, o de com aconseguir la felicitat mitjançant la gestió de les emocions, i d’astronomia, bioquímica i neurologia, entre d’altres, en el seu programa de divulgació científica. Ha aconseguit una influència notable i és cridat per impartir conferències a universitats, publica llibres com ara “El viaje al amor” o “Viaje a las emociones” i apareix en diversos mitjans de comunicació.

La meva hipòtesi és que Punset, després del fracàs del seu propi partit polític, va furgar en la borsa del coneixement i mitjançant un exercici especulatiu va apostar contra la ciència i a favor d’un camp qu’explota la ignorància, això és, la recerca de les grans preguntes humanes a través, no de la investigació, sinó de la pseudociència. Sens dubte, l’auge de l’espiritualitat i dels dubtes existencials que ell aprofita, ja hi eren abans, el senyor Punset només va copsar els nínxols del mercat desatesos, va estudiar molts llibres sobre màrqueting i va afinar l’oratòria juntament amb les tècniques necessàries per ensarronar el personal. Com que tenia una posició preminent en els cercles de poder, la televisió espanyola va permetre-li fer un programa al servei d’aquesta operació mercantil i, a la fi, s’ha forrat. Cau bé a tota la família, pitja els ressorts de la felicitat -hi ha algú que vulgui ser infeliç?- i en els seus discursos ens hi trobem còmodes, primer, perquè ens hipnotitza, i segon, perquè mescla mitges veritats amb saber popular, de manera que ens fa sentir més intel·ligents.

Com a contrapartida, igual que l’especulació financera va en detriment de l’economia productiva, l’especulació cognitiva va en detriment de la ciència. Una de les màximes de l’autoajuda i que comparteix la cosmovisió punsetiana, és que tothom pot gaudir de les mateixes oportunitats si manté l’actitud adequada. Per molt bonic que sigui, no tothom té accés a les millors universitats, com la seva filla Elsa a Oxford, ni a les necessitats materials més bàsiques, i que s’estenguin les idees dels Punset del món ajuda a mantenir aquesta injustícia de base.

Advertisements