Etiquetes

, , ,

És inútil posar-se les mans al cap perquè el rei faci caceres de tant en tant. Tampoc veig contradictori que presideixi una fundació que, suposadament, defensa els animals, tenint en compte qu’el primer president de WWF va ser Bernhard de Lippe-Biesterfeld, antic rei holandès i membre de les SS, i que la mateixa organització s’ha vist implicada en diversos escàndols al continent africà, des de l’assassinat de membres del Congrés Nacional Africà de Mandela fins a la utilització de les reserves naturals com a amagatall de mercenaris i porta d’entrada a països com Ruanda i Uganda, coneguts per les terribles matances que s’hi han comès. Ja que hi som, tampoc ens hauria de sorprendre qu’els tribunals espanyols es posicionin en contra de l’ús del català, ni que la Generalitat (de dalt) comandada per CiU hagi renunciat a reclamar la comissió que Millet va cobrar per l’hotel del Palau.

Contra el desvergonyiment, dignitat. La resposta d’una colla de professors, liderada per un vilanoví, al tancament de diversos centre educatius ha estat organitzar una marxa ciclista que visiti les escoles per tal de cridar l’atenció sobre el problema. La iniciativa és intel·ligent per diverses raons. Per una banda, és creativa: l’esport com a eina de protesta. Per una altra banda, desmenteix una de les sospites que volten la comunitat educativa, com en volta tantes d’altres: el corporativisme. L’àmbit educatiu no és -no pot ser- tancat, perquè hi conviuen mestres, alumnes i família, que és com dir la societat sencera. L’exemple que aquests professors i pares donen als seus fills i alumnes és de no-resignació i només per això ja val la pena de sumar-s’hi.

La darrera vegada que vaig pujar en una bici, mig begut, vaig menjar-me l’asfalt. Tot i així, quan me la miro des de la distància, la bicicleta sempre m’evoca les aventures de Harry Söderman, pare de la criminologia moderna, que el 1920, als divuit anys, va fer la travessia amb bici de Suècia a la Xina, i va recollir els mètodes de la policia local i fins va col·laborar en la resolució de casos. I l’esperit de lluita de Miguel Indurain, serrant les dents i clavant el cul al seient mentre feia l’ascens al Tourmalet. La ruta de les retallades reuneix una mica de les dues coses: esforç i valentia.

[Més informació aquí]

Advertisements