Etiquetes

, , , , ,

Una literatura té interès en la mesura que crea rivalitats, polèmiques i camarilles. Per desgràcia, la literatura catalana contemporània només en coneixia la última part. Després de l’afer d’Ors, que té prou suc com per fer-ne un documental, i de l’ensulsiada republicana, les baralles s’acomplien en papers d’exili i en tertúlies clandestines. Amb la restauració borbònica, l’oasi català va ocupar -gairebé- totes les tribunes i la polèmica va quedar enterrada en benefici de la construcció nacional. Com a molt, cuejava solta una discussió acadèmica entre partidaris i detractors de Carner.

Mentre la fira de Frankfurt s’enduia els llorers, dos amics polien la seva escriptura. Enric Vila i Salvador Sostres són dos dels millors escriptors catalans vius, encara que el Vila no hagi arribat al seu punt culminant i el Sostres ja l’hagi depassat. Que siguin classistes i misògins, en el cas del Sostres, o solipsistes fenomenals, en el del Vila, i els dos més aviat filoconvergents, no deixa de ser anecdòtic al costat de la seva escriptura. Si vius en una presó, fora dels clans hi fa fred. El cas és que un dia van barallar-se. Des d’aleshores, l’escalada de confrontació ha anat augmentant. S’ha obert un abisme entre els dos amics i els lectors-espectadors ens freguem les mans. Els detalls escabrosos, propis del Sostres, ens deixen indiferents, però el debat violent és el millor que li pot passar a una literatura.

En joc, dues visions, dues maneres d’afrontar la vida i l’escriptura. La prosa del Sostres és àgil i virulenta, mentre que la del Vila és audaç i reflexiva. Al Sostres li agrada Gabriel Ferrater i el Vila és deixeble de Pla. Un ha anat a fer les espanyes de la mà d’Arcadi Espada i l’altre tot just es fa respectar als diaris i digitals catalans. Els dos són liberals, però el tema del Vila és la llibertat i el senderi dels seus coetanis i el del Sostres és la moral catòlica. Un es guanya la vida escrivint en català i l’altre escrivint en castellà. Aquí no s’esperen vencedors, només la franquesa de dos homes que es mostren mitjançant l’escriptura i que per pagar aquest preu arrisquen la seva amistat. Voleu una prova més clara que la literatura catalana és viva?

Anuncis