Etiquetes

, , , ,

Uns ulls que traspuen tanta intensitat o bé han vist moltes pel·lícules o bé han vist molts cadàvers. Nicolai Lilin no tan sols els ha vist, sinó que, a la guerra de Txetxènia, va causar-ne uns quants. La mort és un dels temes del llibre, o més aviat és un dels espectres que sobrevolen les històries qu’explica, perquè el tema de fons és la decadència d’una tradició, la dels siberians que van arribar, forçats pel règim soviètic, a la regió de Transnístria i van perdre, amb aquest exili, les muntanyes i el paisatge que sostenien la seva raó de ser. Les novel·les d’iniciació a la vida adulta acostumen a ser ensopides, el primer intent d’un escriptor per explicar la seva adolescència amb més o menys fantasia. En canvi, el relat en primera persona de Nicolai Lilin no només té un ritme trepidant i una línia temporal farcida d’acció, sinó que a més hi trobem una reflexió subjacent del protagonista sobre les actituds i costums de la seva cultura, qu’ens aboca, al seu torn, a comparar-la amb la nostra.

Parlem d’una societat dedicada al robatori i mercadeig de tot tipus de materials, excepte de droga. Les regles que manen el seu comportament són estrictes, un codi d’honor a l’estil de la màfia. Han lluitat en contra dels poders establerts, contra el tsar i contra els comunistes i tota la seva maquinària repressiva. Són, per tant, carn de presidi, com el mateix Lilin, que ingressa en una presó de menors per intent d’homicidi. La violència no és un afegitó que li doni color a la història, és el nucli de les aventures del petit Nicolai, de baralla en baralla i orgullós de rebre la seva primera pica, una mena de navalla que només poden rebre de mans d’un adult i que significa un pas decisiu en la seva formació.

L’habilitat de Nicolai Lilin com a escriptor és palesa en l’ordenació de les escenes. De vegades s’atura en un personatge com el vell jueu de la floristeria i en poques línies aconsegueix transmetre un ambient, el de l’Europa central d’entreguerres, i la sensació, present al llarg del llibre, d’avinença i de reconeixement entre les diverses ètnies oblidades o maltractades pels estats totpoderosos. Recolzat per l’estructura convencional d’una novel·la d’aventures, el relat va força més enllà: en la descripció de les costums i de la religió, en el paper dels ancians com a educadors i models o en l’aprenentatge de l’ofici de tatuador s’hi construeix una mirada sobre el passat que no és nostàlgica sinó que té l’afany, reeixit, de llegar al futur una societat en extinció.

Anuncis